Postes de sol a casa nostra
Hola amics, després d'un dia tan blanc, podem gaudir dels colors amagats... i unes paraules que hi fan costat...
Foc d'estiu
La tranquil·litat remoguda
La soledat sense abric
Centinelles del Cremat
Els colors del fred sense paraules
Aquestes imatges volen reflectir i homenatjar unes boniques paraules d'un bon amic i que ens diuen........................................
Es tracta d'una posta de qualsevol.
De la seva màgia i la seva capacitat de fer somiar
i a l'hora de la seva senzilla bellesa.
Com a cada instant podem, estimular-nos de maneres diferents,
esperar miracles i fer projectes o senzillament... Viure'l.
Aquella posta de sol.
Vull sentir la distància entre la terra fosca i la il·luminada,
o encara millor!... Veure-les totes dues a l'hora.
Mirant sense veure-hi clar,
retenir la imatge del moment
i omplir-lo de sentit amb somnis i promeses.
Enganyar un cop més la raó amb el verí de la passió.
Aprofitar el moment per rebre la inspiració de les muses,
o potser... d'algun Déu de guàrdia.
Reomplir el tòpic amb alguna cita prefabricada de dos amants qualsevols,
i així creure que la realitat supera la realitat.
O potser el millor serà, senzillament,
veure la bonica agonia d'un altre dia que tornarà a ser ahir.
Joan Cases
Jo, només vull afegir... demà serà millor que avui.
